MILLORANT
LA COMUNICACIÓ MILLOREM LES RELACIONS.
Les
persones comuniquem. Des del primer moment en què un bebè surt al
món està comunicant: està enviant informació i rebent-ne, està
establint vincles amb qui l’envolta. És meravellós poder observar
la primera mirada intensa del nen naixent, diu tantes coses!
La
mare i ell fa temps que es comuniquen d’una manera molt especial,
només amb el tacte i les hormones.
Tot
i que sabem comunicar molt bé, de vegades no ens entenen
correctament.
Perquè
hi ha hagut una interferència en les hormones de la mare en el part;
per la desvinculació deguda a la separació entre la criatura i la
mare en les primeres hores de vida; per manca d’aprenentatge ja que
la mare no ha conegut altres bebès abans ni sap com ho ha de fer.
Sigui per un o altre motiu, el cas és que la comunicació del bebè
no és entesa per la mare, i en això, al nen li va la vida.
Les
criatures només són en tant que són part d’un sistema. Primer
del sistema de fusió amb la mare, més endavant del sistema
familiar. És així perquè aquesta ha estat la manera d’assegurar
la supervivència de l’espècie durant milers d’anys. Perquè som
mamífers. Així que anem creixent i anem establint noves formes per
a comunicar-nos, creant estratègies per ser escoltats, per ser
vistos, per formar part.
Construïm
la nostra forma particular de comunicar aprenent dels models de la
nostra família i de les experiències que anem vivint. Tot això
mesclat amb la nostra personalitat.
http://viureenfamilia.grao.com/revistes/viure-en-familia/047-lacute-educacio-es-reinventa-nous-metodes-noves-idees
Sempre entenem per comunicació tot aquell intercanvi d’informació, emocions, sentiments, pensaments, desitjos....Solem creure que l’objectiu de la comunicació és informar. Però en realitat la força i la importància de la comunicació no rau en el que vulguem dir sinó en el vincle que es crea, en la necessitat d’entendre’s i de pertànyer.
En general les persones no posem en dubte la nostra manera de comunicar, no creiem que fem res malament ni que hi hagi res a aprendre.
Quan ens enfrontem a un malentès són comptades les vegades que pensem que hi ha hagut problemes en la comunicació. En la majoria d’ocasions pensem que l’altre ens ha entès malament. O pitjor, que ha actuat deliberadament d’una manera oposada als acords presos. En tot cas el problema sempre és fora de nosaltres.
Oblidem que comunicar és relacionar-se, que no hi ha possibilitat de relacionar-se sense passar a través del filtre de la comunicació. No ens adonem de que tota la nostra evolució o involució personal, passa a través de les nostres relacions.
És només canviant de perspectiva, parant atenció i aprenent algunes habilitats que podrem començar a millorar la nostra comunicació.
Si millorem la comunicació millorarem el nostre auto coneixement, les nostres relacions i la nostra autoestima.
Comunicar és estimar, com millor comuniquem millor coneixerem a l’altre i el podrem estimar més bé.
Comunicar és fer-se estimar, com millor comuniquem més ens estimaran. Provem?
Marta Corominas és mare d’una filla, doula, mediadora i assessora en comunicació. Forma part de l’Equip La Matriuska. Arriba a interessar-se en la comunicació interpersonal gràcies al treball amb famílies i la constatació de les dificultats que apareixen en la relació de parella quan es converteix en família.
martacor.doula@gmail.com
Per saber-ne més:
PASTOR, LL. (2008): Parla’m i seré feliç. Badalona. Ara Llibres.
GUIX, X. (2011): Ni me explico, ni me entiendes: los laberintos de la comunicación. Barcelona. Urano
