Una tenda on no es ven res

L'altre dia, una noia que conec em preguntava què venia jo a la Tenda Roja. La meva sorpresa inicial em va fer veure com, de vegades, tenim tant clar el que volem dir, que pensem que tothom ens entèn!

Doncs bé, la tenda roja a la que us estic convidant no té res a veure amb una botiga... el terme ve de tenda de lona... I perquè? Doncs l'origen d'aquest nom apareix associat als nòmades de Galilea, a l'època bíblica de l'Antic Testament.

Una tenda roja és un espai per a dones. Emula aquest lloc físic en què les dones es reunien mentre menstruaven.

Les dones es recluïen i deixaven de treballar, tal i com la lluna estava amagada al cel.

Aquest símbol va ser recuperat per Anitra Diamant en un llibre anomenat The Red Tent, en que narra la història de les dones de Jacob, història que transcorre en els darrers temops en què les dones encara tenien coneixement dels seus cicles i això els conferia un poder especial.
Es tracta del relat que la Bíblia,escrita per homes per justificar la supremacia del deu patriarca, base del sistema patriarcal en què ens hem trobat immersos els darrers milenis, no va explicar

Aquest espai, simbòlic i real ha existit antigament i encara en perviuen restes en algunes comunitats indígenes que encara recorden  el nomadisme. S'els anomena també barraques de la lluna o cases de la lluna. Inicialment aquests han estat uns espais de poder de les dones, on s'explicaven les històries dels seus origens i s'ensenyaven els secrets de la curació i de la sexualitat i on tenien lloc els ritus de pas de nena a dona, els parts...

Amb l'adveniment del patriarcat, mica en mica, aquests espais, o van desaparéixer, o van esdevenir un espai de tabú, on les dones eren apartades per prevenir de la maledicció a la resta de la comunitat. Sagnar cada mes va deixar de ser un honor i una font de poder a ser una maledicció.

Avui dia, cada vegada om més les dones que ens adonem de la importància de recuperar l'orgull cap al nostre cos, els seus ritmes, els seus cicles i la mesnatruació. Per això cada vegada hi ha més tendes roges escampades pel territori.

Aquí ens trobarem, estiguem o no menstruant per aprendre juntes els secrets dels nostres cossos. Et ve de gust? Vols venir?
Jo em moro de ganes que la tenda roja s'ompli!!

el secret de la sang

La gran mare a la que anomenem Inanna va donar a les dones un regal que els homes no coneixen i és el secret de la sang. El flux que arriba quan la lluna se'n va del cel, la sang curativa de quan reneix la lluna. Pels homes, es una cosa que apareix i molesta, que irrita i porta dolor. Ells imaginen que patim i es consideren afortunats. Nosaltres no els dissuadim de la seva idea. A la Tenda Roja se sap la veritat. A la Tenda Roja, on els dies es succeeixen com un riu de plaer, mentre el regal de Inanna ens recorre, purificant el cos de la mort de la lluna i preparant el cos per rebre la nova vida de la lluna, les dones agraïm el repós i la recuperació, el coneixement de que la vida surt entre les nostres cames de que la vida costa sang.

Fragment extret i traduït lliurement del llibre La Tienda Roja, d'Anita Diamant

Foto de Zanele Muholi, agafat de internet

Setmana Mundial pel Part Respectat

Ja la tenim aquí,

com cada any tornem a reivindicar-nos com a dones que parim i que volem ser respectades en el nostre part ( a més a més de tota la resta de facetes de la nostra vida, és clar...)

Malauradament, les dones tenim molts fronts oberts però algunes no és fins el moment de l'embaràs i el part que ens adonem de la diferència que fa viure en cos de dona. Si, és clar, hem de lluitar més a la feina per demostrar que treballem tan be com un home, potser cobrem menys també pel mateix lloc de treball... però moltes vegades no ens n'adonem.

El sistema ens educa a la pròpia esquizofrènia, en què cada faceta vital posem una cara diferent. I ens sembla normal. Però son poques les vegades que la manca de respecte es viu de manera tan flagrant al nostre propi cos, la pressa donada als temps del cos, a la seva fisiologia. L'agressió de vegades directa...l'amenaça i la por.

Ho permetem tot per salvar el nostre bebè, ja que el part ens fa por. Ho hem vist massa vegades, també ens han explicat coses horribles que ens deixen espantades. No tenim una educació en què els nostres processos corporals es mirin amb admiració. Admiració de ser el niu d'una criatura que s'ha format perfectament. Com deia Consuelo Velez-Ruiz, el part és el moment més fàcil de l'infinitament complexe procés de reproducció humana.

Com que quan parim també és el naixement de la nostra filla o fill estem reivindicant alhora el respecte pels naixements humans. I sobretot, per la millor rebuda del meu fill al món!

I tot això per explicar-vos que he sentit la necessitat de posar fil a l'agulla i generar un espai de transformació  on les emocions siguin totes vàlides, on totes les dones puguem reviure el nostre part, explicar-nos les històries per poder crear una cultura diferent de cara al part. Perquè les nostres filles no tinguin por del seu cos.

Netejar amb l'aigua clara de la solidaritat la nostra experiència per poder-la transmutar en força.

Us convido a participar, us convido a compartir. Estaré joiosa de rebre-us.

TENDA ROJA DE MATERNITAT

Fa uns anys a Estat Units, un grup d'artistes de les performances van idear la Tenda Roja BOLD.

Agafant el concepte de les tendes roges, espais que emulen el lloc on les nostres ancestres menstruaven juntes, generen aquestes tendes amb la finalitat que les comunitats locals s'assabentin de com les mares locals estan donant a llum.

Es tracta tant d'un espai que ens permet coneixer de les altres, com un espai que sana les dones que han tingut parts difícils a través de la narració de les seves històries.

Agafant aquesta idea, que va aparéixer a la meva vida ja deu fer uns sis o set anys, he volgut fer-ne una reinterpretació.

La perspectiva és parlar-nos de maternitat entre dones. Dones que ara poden ser àvies, dones que poden tenir fills bebès, adolescents, adults, morts... Dones que han desitjat ser mares i no han pogut.

Deixar que entre totes ens reconeixem en totes, que la història de l'altra m'ensenyi i em pugui permetre sentir emocions que de vegades ha calgut amagar o limitar.

Això és el que començarem a fer aquest dilluns 18 de maig, en celebració de la Setmana Mundial del Part Respectat.

Us espero!