com cada any tornem a reivindicar-nos com a dones que parim i que volem ser respectades en el nostre part ( a més a més de tota la resta de facetes de la nostra vida, és clar...)
Malauradament, les dones tenim molts fronts oberts però algunes no és fins el moment de l'embaràs i el part que ens adonem de la diferència que fa viure en cos de dona. Si, és clar, hem de lluitar més a la feina per demostrar que treballem tan be com un home, potser cobrem menys també pel mateix lloc de treball... però moltes vegades no ens n'adonem.
El sistema ens educa a la pròpia esquizofrènia, en què cada faceta vital posem una cara diferent. I ens sembla normal. Però son poques les vegades que la manca de respecte es viu de manera tan flagrant al nostre propi cos, la pressa donada als temps del cos, a la seva fisiologia. L'agressió de vegades directa...l'amenaça i la por.
Ho permetem tot per salvar el nostre bebè, ja que el part ens fa por. Ho hem vist massa vegades, també ens han explicat coses horribles que ens deixen espantades. No tenim una educació en què els nostres processos corporals es mirin amb admiració. Admiració de ser el niu d'una criatura que s'ha format perfectament. Com deia Consuelo Velez-Ruiz, el part és el moment més fàcil de l'infinitament complexe procés de reproducció humana.
Com que quan parim també és el naixement de la nostra filla o fill estem reivindicant alhora el respecte pels naixements humans. I sobretot, per la millor rebuda del meu fill al món!
I tot això per explicar-vos que he sentit la necessitat de posar fil a l'agulla i generar un espai de transformació on les emocions siguin totes vàlides, on totes les dones puguem reviure el nostre part, explicar-nos les històries per poder crear una cultura diferent de cara al part. Perquè les nostres filles no tinguin por del seu cos.
Netejar amb l'aigua clara de la solidaritat la nostra experiència per poder-la transmutar en força.
Us convido a participar, us convido a compartir. Estaré joiosa de rebre-us.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada