Arriba l'estiu, el solstici. Des del dia 21 al 23 el sol sembla aturar-se i il·lumina tot el que hi ha sobre la terra amb més força que a altres moments de l'any.
Jo tinc ganes de presentar-vos a la senyora Sol.
Avui dia solem relacionar el sol amb l'energia masculina, activa, els homes i un déu; mentre que la lluna representa l'energia femenina, passiva, les dones i una deesa.
Els dos oposats, el ying i el yang.
No sempre ha estat així. Al llarg de la història i de milenis no sempre el sol ha estat representat com a energia masculina i no sempre la dona ha estat concebuda com a passiva.
Els mitòlegs, antropòlegs i arqueòlegs, des del seu prisma masculí i la cultura patriarcal en la que estem immersos han fet generalitzacions estereotipades i han relacionat el sol amb els poders virils.
Les primeres personificacions del sol son de dones. És de quan la deesa era femella, i ella (més aviat elles) gobernava els tots els móns: soterrani, terrestre i celestial.
El sol és un aspecte de la mare natura. En algunes tradicions es creu que cada nit la deesa empassava el sol i al matí tornava a parir-lo perquè ens il·luminés i fes creixer les plantes amb la seva escalfor.
Probablement, a l'inici dels temps s'adorava el sol per raons obvies i més endavant van personificar-se en una o diverses deeses.
En algunes tradicions, amb l'adveniment del patriarcat la deesa solar baixa cap a la terra, representant els llamps i de vegades es casa amb mortals i queda tancada com a deesa del foc de la llar. De gobernar-ho tot, acaba gobernant la llar i el seu foc. Tal i com deuria ser el procés que van patir les dones sotmeses mica en mica per la cultura patriarcal.
Però encara ens queda una deesa solar molt coneguda que és Amaterasu, de la cultura sintoista del japó.
Aquí us deixo la seva història:
Un dia van decidir separar la terra del cel. Van baixar pel pont celeste i van fer la separació. Més tard, Izanagui va prendre la seva llança i la va submergir violentament al mar, el que va fer brollar innombrables gotes que es van estendre per tota la costa, i l'instant van sorgir d'elles les 387 illes que formen el Japó.
La divina parella va tenir diversos fills. Quan Izanami va donar a llum al déu del Foc, va morir. El seu espòs, inconsolable, va entrar al regne dels morts per buscar-la, i quan la va trobar la va abraçar tan fortament, que la va desfer. Izanami es va transformar en un munt de carn putrefacta i es va escampar per terra.
Izanagui es va rentar en un llac per purificar-se, i poc després es va retirar per sempre a una illa solitària.
Amaterasu va restar com a reina de tots els deus, brillant des de dalt del cel. Gobernava les colites i la fertilitat, els teixits i l'essència de la vida.
Perquè no es trobés sola, va baixar amb ella del cel un brillant seguici de déus, dels quals únicament es recorden els noms d'Estimi-No-Uzume, deessa de l'Alegria, i Estimi-No-Moto, o Susanoo, déu de les tempestes.
En aquelles illes tot era alegria i benestar, i un gran poble les anava omplint poc a poc. Servien amb gran fidelitat a la divina Amaterasu, i quan arribava el matí de cada dia adoraven amb humilitat al Sol naixent.
Però aquella felicitat incomparable anava a ser torbada pel caràcter violent i rebel d'Ono-Mikoto. Per gelosia a la deessa, va matar un cavall celestial pel qual Amaterasu sentia gran afecte i el va llençar a la sala on la deesa teixia amb altres donzelles; amb tanta força, que va trencar la seva tasca i va anar a caure sobre els seus peus. Les estelles van ferir a les dones a les seves vagines i les va matar.
El dolor va omplir Amaterasu i per primera vegada va plorar. Tanta dolor sentia, que va fugir del palau i es va amagar de la vista dels mortals, ja que en conèixer el dolor el món i la vida mateixa li semblaven menyspreables. Va fugir a la muntanya i es va amagar dins una cova molt profunda i en va tapar l'entrada amb una enorme roca.
Així va transcórrer molt de temps. Les illes van quedar sumides en tenebres. Les plantes no creixien i els animals dormien tota l'estona. També va desaparèixer la llum de les ànimes dels seus habitants, tots estaven tristos. Va ser aleshores que els déus van decidir anar a buscar a la deessa.
Van organitzar un brillant seguici; els millors músics i dansaires en formaven part. Van caminar molta estona pel bosc, fins que a la fi van arribar davant la gruta on s'amagava Amaterasu. Un cop allà, van formar tots un gran cercle. Els músics van començar a tocar. Els refilets dels ocells es fonien amb les cançons; semblava que el bosc estigués encantat. Tot just havia començat a sentir-se la música, un dels déus va dir a la deessa Estimi-No-Uzume que sortís a ballar, i així ho va fer. Més bella que mai, va començar a dansar al so de la música. Mentre ballava s'anava despullant i la dansa esdevenia eròtica i molt alegre. Les seves mans dibuixaven en l'aire estranyes figures i el seu cos es movia amb màgic encant. Els déus, admirats de tanta bellesa, no paraven de riure i lloar la perfecció de la dansa d' Estimi-No-Uzume.
Amaterasu, estranyada i encuriosida de sentir aquella música i els riures, va preguntar a què era degut i els déus li respongueren que hi havia la més meravellosa de les deeses ballant al davant de la cova. Encuriosida va córrer una mica la pesada roca que tapava l'entrada del seu retir. Esl deus havien posat davant l'entrada un mirall i quan Amatersu es va veure a ella mateixa i la seva llum va quedar extasiada i va ser el moment en que els deus van tancar la cova al seu darrere. la van convéncer que pugés al cel altra vegada a il·luminar la terra i ella així ho va fer.
Des d'aleshores no ha tornat a marxar mai més i les collites han estat sempre bones i els animals dormen de nit i les persones han recuperat la seva llum i alegria.
Espero que us hagi agradat aquesta senyora del sol i que, com ella, aprofiteu aquest solstici per extasiar-vos amb el que veieu al mirall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada